Davant la mala gestió per part de l’administració pública per tal d’empadronar a persones en situacions d’habitatge diversos, el Departament de Feminismes i Igualtat ha impulsat uns fulletons informatius –en diversos idiomes– per tal que la ciutadania conegui tots els seus drets per sol·licitar el padró; i un altre dirigit a l’administració pública perquè han analitzat que hi ha una gran desinformació per part dels Ajuntaments en aquest tema.
Els requisits per sol·licitar el padró són molt bàsics (nom i cognoms, sexe, domicili habitual, nacionalitat, lloc de naixement, DNI o document nacional que els substitueixi en cas de migrants, i certifiació de títol escolar en cas que es tingui; es poden demanar altres dades necessàries per l’elaboració del cens electoral sempre que es garanteixi el respecte als drets fonamentals), i és que l’empadronament és un recurs que té la intenció de facilitar la demostració de residència de la ciutadania. Davant les onades de migració, sobretot de persones d’altres països, ha generat una desinformació dels Ajuntaments –i ha augmentat els estigmes i els prejudicis racistes i xenòfobs–, que ha provocat una situació administrativa molt difícil de desencallar.
Per una banda, alguns Ajuntaments demanen més requisits dels necessaris, la qual cosa dificulta l’empadronament de persones que per exemple comparteixen pis i no tenen cap rebut el seu nom. Per altra banda, el termini per acceptar o denegar la sol·licitud és de tres mesos i una gran quantitat de sol·licituds superen el termini legal. Aquest últim fet ha portat bones notícies per la ciutadania, ja que es considera acceptat el tràmit davant del silenci administratiu, però, tot i això, és necessària una documentació justificada que confirmi l’empadronament per poder gaudir de drets tan fonamentals com l’atenció als centres mèdics fora d’urgències. Per aconseguir-ho s’han de realitzar nous tràmits reclamant el padró, tornant a posar la responsabilitat total de la gestió a la ciutadania i no al professional que atén a les persones.
Posar traves en el procés d’empadronament no genera res més que consolidar la situació de vulnerabilitat, moltes vegades en exclusió social, de les persones que el demanen.
Els efectes de la crisi habitacional
Clarament, estem vivint en un context que pateix una crisi habitacional per la inflació de preus i del mercat immobiliari. A causa d’això, moltes persones viuen en situacions d’habitatge fora de l’estàndard, és a dir, més enllà de la figura del propietari i el llogater. Existeixen famílies que viuen de relloguer, persones que comparteixen pis, però que no figuren en els papers per motius diversos, i altres situacions que normalment per motius discriminatoris o per desinformació sobre els requisits de l’empadronament, dificulten aquest tràmit que obre les portes a l’accés a dret fonamentals com la salut.
Un dret de la ciutadania, un deure dels Ajuntaments
L’empadronament és un dret, i sempre que es cumpleixin els requisits bàsics, es pot sol·licitar a través de l’Oficina d’Atenció a la Ciutadana (OAC) de qualsevol municipi.
El telèfon 012 de la Generalitat ofereix assessorament telemàtic per resoldre dubtes, i l’oficina d’Igualtat de Tracte i No Discriminació ofereix ajuda a qui consideri que se li ha negat l’accés al padró per causes discriminatòries trucant al 931 147 700.
Comments are closed