La inflació és un concepte que cada cop ressona més en els espais socials i de relació. Quan parlem d’inflació significa que els preus estandards que estableixen el valor dels productes i serveis al mercat econòmics augmenten. En aquests casos, per tal que la situació sigui justa i equitativa, aquesta inflació hauria d’anar de la mà d’un augment dels sous proporcional, un fet que no acostuma a succeeïr.
La inflació dificulta el desenvolupament econòmic de les persones, i eleva el cost de vida de tothom. Això provoca que les persones en situacions laborals estables comencin a decaure a poc a poc en situacions vulnerables o en risc d’exclusió social, i que les persones en situacions de vulnerabilitat es trobin en contextos encara més extrems i hagin de prendre decisions de supervivència amb conseqüències negatives per a la seva salut i els seus drets. Un clar exemple són les conclusions de l’informe Estat d’exclusió residencial: Impactes de la llei 24/2015 i altres mesures de resposta.
Les persones més vulnerabilitzades són les que pateixen més les conseqüències de les crisi. No podem permetre que la inflació colpegi encara més les vides d’aquestes persones que ja viuen prou dificultats en el seu dia a dia.
L’informe afirma que “les persones en situació d’ocupació són més vulnerables als talls, el 42% de les persones enquestades que han patit com a mínim un tall de subministrament es troben en situació d’ocupació i algunes d’elles afirmen que van a buscar aigua a la font. Aquestes xifres demostren que les persones en situació d’ocupació en precari tenen accés als subministraments de manera irregular i posen sobre la taula la manca d’informació sobre les solucions dels comptadors socials d’aigua i de llum i els obstacles que imposen, tant l’Administració com les empreses subministradores perquè aquestes famílies puguin regularitzar la seva situació.”
En l’àmbit laboral, quan parlem de “situacions de vulnerabilitat” o “en risc d’exclusió social” no ens referim només a persones que no tenen feina, també de persones amb situacions laborals precàries, ja que aquestes venen predeterminades pel rol de poder entre l’empresari i el treballador davant la situació d’urgència extrema de la persona que necessita qualsevol feina que se li ofereixi per tal de poder tenir una remuneració econòmica —que a vegades pot ser que vulneri els seus drets laborals com tenir un contracte, obtenir el sou corresponent, estar donada d’alta a la seguretat social, tenir la seguretat de poder dur a terme els seus drets o de poder mostrar disconformitat sense por a perdre la feina, etc.—.
Actualment, tenir una feina no garanteix tenir prou recursos per una vida digna, i la inflació empitjora aquest context laboral. Vetllem pels drets laborals de tothom i per un “preu” de vida estandard just per a tota la societat.
Els programes d’inserció com el que ofereix la Fundació Àmbit Prevenció a Barcelona i Mataró ofereixen orientació i acompanyament laboral per a persones en situacions de vulnerabilitat. Malgrat aquests serveis ajuden a prevenir o a trobar solucions per a la reinserció socio-laboral de la persona, són necessàries lleis que les protegeixin i les amparin.
Comments are closed