Doblen els feminicidis a Espanya ara que s’inclouen els crims fora de la parella

En mig any, 19 dones han estat assassinades per fills, néts, veïns o coneguts, que s’han sumat per primera vegada al comptador de feminicidis

El Govern espanyol modifica els paràmetres utilitzats per comptabilitzar els feminicidis –assassinats produïts per qüestions de gènere– més enllà del comesos per la parella o l’exparella. A partir d’ara, no només compten els assassinats de parelles o exparelles –de moment 23 en sis mesos–, sinó també els produïts per fills, néts, veïns i coneguts –19 casos que s’han sumat al comptador–. Ja hi ha un total de 42 feminicidis compatibilitzats a Espanya el 2022 només fins al mes de juny, dels quals 9 han succeït a Catalunya, convertint-se en la tercera comunitat autònoma a més feminicidis aquest any.

Aquesta novetat legislativa en la conceptualització dels feminicis permet visibilitzar més i millor les dones que cada any moren assassinades per motius de gènere. Una acció que plasma una mica més la realitat, i d’aquesta manera es pot aconseguir mobilitzar més recursos no només per la visibilització, sinó també per la prevenció i l’acompanyament a les dones i les seves famílies.  

El que més ha impactat ha estat que gairebé el 60% de les víctimes d’aquests feminicidis que s’han afegit en aquest nou recompte superen els 60 anys, i dels 19 casos, 6 d’ells han estat assassinats d’un fill, i 3 d’un net. A Catalunya, més de la meitat (un 55,56%) de feminicidis han estat vers una dona d’entre els 51 i els 60 anys –amb les dades actualitzades de juny 2022–.

A Catalunya aquest any, s’han produït tots dins de l’àmbit familiar o de parella –aquesta última la més freqüent amb un 33,33%–, però a Espanya ja s’han distingit tres tipus de casos. 11 han estat de caràcter familiar, 6 de socials (o fora de la família), i 2 de caràcter sexual –és a dir, amb violació o agressió sexual inclosa–. 

Victoria Rosell, delegada del Govern espanyol contra la Violència de Gènere, considera que legislativament, s’ha aconseguit trencar l’escletxa de visibilització d’altres violències de gènere més enllà de la provocada per la parella o exparella, gràcies a l’aprovació de la llei orgànica de llibertat sexual. Però encara queden moltes passes a fer, sobre tot en quan a mesures de prevenció. Malgrat l’espai públic és on s’ha inclucat la por a sentir-nos vulnerables, violentades, agredides, etcètera, de fet és a l’espai privat és on es duen a terme la majoria d’agressions, abusos i actes masclistes, quelcom que encara dificulta més algunes qüestions essencials com l’acte de denunciar, o el fet de  recolzar-se en el cercle més proper. Només cal veure les dates d’aquest any, ja que totes les víctimes de feminicidis coneixien als seus agressors, tenien un vincle proper fos per context familiar o bé social, però tot i coneixent a l’agressor, menys d’un 10% havien denunciat prèviament.

Cal recordar però, que cada any el Govern posa el comptador de feminicidis a zero –i que el compte anual només es porta fent des de l’any 2003–. Una acció que ens recorda que el sistema patriarcal encara pressiona perquè es tendeixi a tractar els feminicidis com a casos individuals, inconnexos i aïllats. D’aquesta manera, la societat no ho considerarà un tema important a resoldre ni un problema col·lectiu. És una manera d’aconseguir que la societat s’oblidi de la quantitat de dones que han assassinat per qüestions de gènere. 

No oblidarem a Sara, Mónica, Claudia, Mercedes, Lobna, Isabel, María Ángeles, Ivet, Victoria Cristina, Teodora, África, Natalia, Ouardia, Clotilde, Florina, Maite, Eva María, Luisa María, Diolimar, Gemma, Virginia, Amparo, Mari Nieves, Cristina, Trinidad, Abigail, Eva María, ni a cap de les que romanen anònimes. (Font: FEMINICIDIO.NET).

Comments are closed

Translate »