Barcelona amb mirades de dones: una ciutat feminista?

Presentem l’informe “Barcelona amb mirades de dones, una ciutat feminista?”

Barcelona amb mirades de dones: una ciutat feminista?

L’informe, fet conjuntament per les entitats Àmbit Prevenció, Col·lectiu Punt 6 i Creación Positiva, conclou que la crisi de la Covid-19 ha fet augmentar la inseguretat de les dones vers les violències masclistes a Barcelona.

Es tracta d’un informe elaborat a partir de les dades obtingudes d’una enquesta en línia resposta per 938 dones i persones no binàries entre novembre i desembre de 2020. A través de 30 preguntes, l’enquesta va recollir informació sobre la relació entre el canvi de rutines, maneres de fer i usos provocat per les restriccions imposades per la crisi de la COVID-19 i la sensació d’inseguretat d’aquestes persones vers les violències masclistes en els espais públics de Barcelona, visibilitzant la diversitat d’experiències i relats en primera persona. 

Un 37% de les dones senten més inseguretat

Segons l’informe, la pandèmia ha agreujat la situació de les dones i persones no binàries vers les violències masclistes. Un 37% de les persones enquestades ha manifestat un augment de la inseguretat als espais públics durant i després de l’estat d’alarma. El 52% considera la poca gent al carrer com la principal causa de l’augment d’aquesta inseguretat, mentre que el 26% ho atribueix al tancament de comerços i altres establiments, el 20% a les restriccions horàries i el toc de queda i el 14% a la menor presència de veïns i persones conegudes al carrer.

Durant el primer període de confinament, el 20% de les persones enquestades identifica haver viscut algun tipus de violència masclista com violència verbal (11%) i assetjament al carrer (7%). Unes violències que en un 80% dels casos han estat causades per un home estrany. L’informe destaca, a més, que el 22% de les persones enquestades asseguren haver patit algun tipus de violència masclista per part de les forces de seguretat.

Els col·lectius més afectats

Les dades manifesten que les dones racialitzades, migrades i dels col·lectius LGTBIQ+ són les més afectades pels canvis patits a la ciutat de Barcelona arran de la pandèmia. Unes dades que, segons l’informe, evidencien la necessitat de fer una anàlisi feminista interseccional sobre la percepció de seguretat per tal de visibilitzar i entendre com variables com el gènere, la orientació/opció sexual, i l’origen també hi poden afectar.

L’informe també evidencia diferències per edat i per districtes de la ciutat. Les dones i persones no binàries joves(fins a 28 anys) tenen unapercepció d’inseguretat major, i per zones, es percep una major inseguretat vers les violències masclistes als districtes de Nou Barris i Ciutat Vella.

Així, l’informe destaca com les dinàmiques d’ús dels espais públics i les diferències generacionals poden ser factors clau per determinar la percepció d’inseguretat relacionada amb les violències masclistes.

L’informe identifica que moltes de les mesurespreses contra la COVID-19, entre elles la del confinament com a mesura més restrictiva, no contemplen l’alt impacte que poden tenir per a les dones i la seva seguretat en relació amb les violències masclistes, tot i haver pogut ser beneficioses en termes sanitaris.

Perspectiva de gènere i interseccional per aconseguir espais segurs

L’informe culmina amb una sèrie de recomanacions que permetin que les dones puguin gaudir d’espais lliures de violències masclistes a la ciutat. Les principals recomanacions passen per aplicar una perspectiva de gènere i interseccionalitat que tingui en compte a les dones i als diferents col·lectius que formen part de la societat en àmbits com l’urbanisme o les polítiques públiques, a més de proporcionar formació en aquests àmbits per tal d’aconseguir canvis reals en la societat.