Diuen que la música et permet arribar on no arribes amb paraules. Jo em trobo en aquesta situació: he de posar paraules i se’m queden curtes, i de bon tros.
El dia 15 d’abril apareixem a la llista d’entitats acreditades per emetre el certificat de vulnerabilitat en el marc de la regularització extraordinària. L’ambient de treball ens canvia totalment. Hem de donar resposta a les persones que venen a l’entitat demanant el certificat de vulnerabilitat. No hem rebut cap formació encara i comencen les trucades, els whatsapps, les persones ja s’apropen a l’entitat cercant informació, i en poc temps tenim gent que dorm al carrer; hi passen tota la nit per un certificat que ha d’acreditar encara més la seva situació de vulnerabilitat, un paper tan indignant com les cues que veiem cada matí, persones que no es mouen en tota la nit d’una vorera estreta i incòmoda, passant fred, sense res, res de res… Tot esperant que obrim a les 9 h.
Des de l’oficina tothom s’hi posa. Habilitem l’espai on poder fer certificats, tants com sigui possible. Durant el mes d’abril el personal de l’entitat fa malabarismes per no descuidar la feina i alhora donar resposta a tantes persones com es pugui. Els companys i companyes d’altres programes de l’entitat s’hi van afegint, la situació ens supera. Persones que estan a la fila demanen col·laborar amb nosaltres, travessades pel malestar i veient que no donem l’abast ni de bon tros; no tenim prou mans. Agraïment etern a tothom que s’hi ha posat; hi ha massa gent a qui hem de donar resposta.
L’estrès emocional el notem totes i tots, però no ens podem aturar, la nostra missió implica millorar la qualitat de vida de les persones; si no per què estem on estem? La justícia social, la falta de drets ens mobilitza.
Abraçades, plors, emocions a flor de pell: tothom s’hi posa. Torns i més torns per donar resposta i continuar fent la feina, emocions a flor de pell; tothom s’hi posa. Tenim un profund sentit de la justícia i estem convençudes que el nostre esforç no serà en va.
Justament quan pensàvem que no podíem més, van venint cada dia més persones que col·laboren amb nosaltres: a fora amb l’organització de les cues, Can Batlló ens proposa un lloc molt més digne, ECAS ens facilita un portàtil i impressores amb escàner i ens ho porten, gent anònima que s’adreça a Àmbit per col·laborar, gent de les cues que volen col·laborar, professionals de l’entitat que ajuden, altres entitats que ajuden; el Comitè 1r de Desembre, la Troca, Top Manta, persones voluntàries d’altres entitats…
A hores d’ara ja conec a bona part de les persones que voluntàriament han estat amb nosaltres, acomplint una tasca que hauria d’haver estat de suport a les persones que l’administració hagués contractat per dur a terme aquesta feina, però no, com en altres ocasions, la ciutadania de forma voluntària és qui dona resposta immediata i de qualitat davant d’una situació desbordant.
Hi ha hagut moltes persones que ens han ajudat de forma altruista, cada una ha cercat temps per donar-nos un cop de mà, tant a petició pròpia com a resposta a una crida d’amistat i companyonia, tant és, l’important és que hi han estat i hem arribat a fer 3180 certificats a persones d’arreu de Catalunya. Això suposa moltes noves oportunitats per a les persones.
Voldria fer un agraïment també a aquelles persones voluntàries que en moments més esponjats d’aquest període de regularització han continuat oferint el seu temps fins a l’últim dia i això s’ha traduït en una amistat molt especial, donades les condicions en què va néixer.
La solidaritat, la sororitat, la humanitat, els valors que sostenen aquest món en estat pur, el respecte, l’escolta de situacions dures, les ganes de millora, els ulls plorosos, en definitiva, el fet de formar part d’un somni de moltes persones, tot això ens ho emportem.
Ara esperem que les administracions que els hi toca continuar el tràmit estiguin a l’altura per donar una resposta digna a totes aquestes persones i puguin tenir els drets que com a persones han de tenir.
Helena Cascalló, Direcció Fundació Àmbit Prevenció
Comments are closed