El 51% de les persones amb VIH a Catalunya han patit discriminació per serofòbia i el 87% de les persones enquestades no ha denunciat les situacions de discriminació que han patit. Així ho indiquen les dades de l’Informe de l’Enquesta ‘VIH i discriminació’ 2025 que ha elaborat el Comitè 1r de Desembre entre les persones amb VIH majors de 18 anys residents a Catalunya.
El Comitè 1r de Desembre, la Plataforma d’ONG – Sida de Catalunya formada per 20 entitats d’arreu del país -entre les quals està Àmbit Prevenció- ha presentat aquest dimecres els resultats de l’Enquesta que es va realitzar el passat mes d’octubre i en la que van participar un total de 194 persones amb VIH majors de 18 anys i residents a Catalunya. Segons les darreres dades de 2022, es calcula que prop de 32.579 persones viuen amb VIH a Catalunya.
Els resultats de l’Informe revelen que un 51% del total de les persones enquestades afirmen haver patit discriminació per serofòbia (un 63% en el cas de la ciutat de Barcelona), un 30% per LGTBIfòbia, un 21% per racisme o xenofòbia i un 21% de dones afirmen a ver patit discriminació de gènere. Un 19% també han patit discriminació per la seva situació de drogodependència i un 20% per altres raons derivades de la salut.
Un 29% de les persones enquestades ha patit discriminació per tenir VIH (serofòbia) durant els darrers dotze mesos. Els àmbits de discriminació són diversos: l’àmbit afectivosexual (32%), el de la salut (35%), el familiar i/o d’amistats (40%), el social — com serveis socials i administració — (27%) i el laboral (19%).
Un dels indicadors que mostra fins a quin punt les desigualtats són de caràcter estructural és la situació socioeconòmica. Una part important de les persones enquestades es troba en condicions de vulnerabilitat o d’exclusió social: més de la meitat (59,3%) té uns ingressos inferiors als 1.000 euros mensuals i un 18% no disposa de cap ingrés. En total, un 74,8% té ingressos inferiors als 1.500 euros, percentatge que s’eleva fins al 87% en el cas de les dones. Pel que fa a la manca total d’ingressos, ascendeix a un 19% en el cas de les dones.
L’informe destaca que el 87% de les persones enquestades no ha denunciat les situacions de discriminació patides. En el cas de les dones, aquest percentatge arriba al 91%. Les persones residents a la ciutat de Barcelona han denunciat en major proporció les situacions de discriminació (14,1%) que la resta del territori (3,8%).
Un 38,5% de les persones enquestades afirma que no ha denunciat una situació de discriminació perquè considera que no serviria de res. Per contra, un 8,3% no ho ha fet perquè no sap on ni com fer-ho, i un 13,6% per por a les possibles conseqüències.
De les persones que sí que han denunciat, un 28,6% no s’han sentit compreses ni acompanyades i el 50% no han quedat satisfetes del resultat final de la denúncia.
El 16,7% de les denúncies s’han realitzat a través de l’Oficina per a la No Discriminació de la Generalitat de Catalunya i un altre 16,7% s’han realitzat a través de l’Oficina per a la No discriminació de l’Ajuntament de Barcelona. Un altre 50% en altres canals no especificats.
Per a un 35% de les persones enquestades, la discriminació ha afectat bastant o molt la qualitat de la seva vida, mentre que un 55,2% afirma que l’ha afectada poc o gens.
Les dades d’aquest informe conclouen que les estratègies d’afrontament de la discriminació basades en accions individuals cal complementar-les amb un abordatge col·lectiu, comunitari i integral, per tal de garantir els drets de les persones amb VIH, ja que les situacions de discriminació són diverses i acumulatives.
Aquest any l’enquesta també s’ha enfocat en analitzar la vinculació entre la qualitat de vida i la vulneració de drets.
En relació amb els drets sexuals i reproductius, la meitat de les persones enquestades manifesta haver rebut informació completa i lliure de prejudicis per part del personal sanitari (50,6%), especialment a la resta del territori (54,5%), mentre que un 25% indica haver-la rebut només quan l’ha sol·licitada. Tot i això, un 36,1% manifesta que, en ocasions, l’estigma i la discriminació generen preocupació a l’hora de viure la sexualitat de manera plena i segura.
Pel que fa als drets socials, econòmics i culturals, un 52,1% indica que el VIH no ha afectat negativament la seva situació econòmica ni l’accés a oportunitats laborals o prestacions socials, i un 52,6% no ha experimentat dificultats en l’accés o manteniment d’un habitatge digne. No obstant això, un 11% manifesta dificultats vinculades al diagnòstic, especialment en els contractes d’assegurances (47,1%).
En relació amb la participació en la vida cultural, un 47,1% indica que el VIH no ha tingut un impacte negatiu, mentre que un altre 47,1% assenyala dificultats en l’accés a l’educació i altres activitats culturals.
Pel que fa als drets civils i polítics, un 63,4% de les persones enquestades considera que el seu dret a la privacitat i a la confidencialitat ha estat respectat, tot i que un 16,5% considera que s’ha vulnerat en l’àmbit sanitari, especialment entre les dones (21,3%).
Així mateix, un 48% considera que l’opinió de les persones amb VIH no és tinguda en compte en la creació de polítiques públiques, mentre que un 40,4% indica que només ho és de manera parcial o no efectiva.
Finalment, en relació amb el dret a viure una vida lliure de violències masclistes i/o LGTBIfòbiques, un 59,4% de les persones enquestades manifesta haver-se sentit més vulnerable en l’entorn social o familiar, i un 45,3% en l’àmbit sociosanitari i laboral. En canvi, un 45,4% indica no haver percebut un augment de la seva vulnerabilitat. En aquest sentit, un 21,7% considera que el diagnòstic ha estat un factor en l’experiència d’aquestes violències.
Resulta urgent implementar o reforçar mesures destinades a crear els mecanismes adequats que permetin la detecció, denúncia i reparació de les situacions de discriminació, tenint en compte les desigualtats estructurals que provoquen la vulneració dels drets de les persones amb VIH de manera interseccionada amb altres eixos de vulnerabilitat.
També és imprescindible la sensibilització respecte a la garantia de drets i la visibilització de les diverses situacions de discriminació que travessen les persones amb VIH. Així mateix, cal posar en valor les estratègies comunitàries de sensibilització, informació i atenció, que són primordials per a un abordatge integral de la serofòbia, la discriminació i l’estigma associat, i que incideixen directament en la qualitat de vida d’aquestes persones.
Comments are closed