Des de la Fundació Àmbit Prevenció hem realitzat una enquesta adreçada a professionals que acompanyen dones supervivents de violències sexuals, en el marc del projecte Cuidant-nos: estratègies d’autocura contra les violències masclistes, el qual compta amb el suport de la Diputació de Barcelona. L’objectiu: identificar i visibilitzar com opera la violència institucional masclista i detectar àmbits de millora en l’atenció, la reparació i la coordinació entre serveis.
Hi han participat 45 professionals, totes dones, majoritàriament educadores, treballadores socials i psicòlogues, amb una llarga trajectòria en l’acompanyament a dones supervivents. El 66,7% afirma haver presenciat situacions de violència institucional en més del 25% dels casos atesos, una dada que evidencia que no es tracta de fets puntuals, sinó d’un problema estructural.
On i com es manifesta la violència institucional
Segons les professionals, els àmbits on s’identifica més violència institucional són:
- Agents policials (73,3%)
- Àmbit sanitari (62,2%)
- Àmbit jurídic (60%)
- Serveis socials (60%)
- Oficines d’estrangeria (44,4%)
Els moments més crítics són el procés judicial i el moment de la denúncia, tant policial com jurídica, tot i que també s’identifica violència institucional en la primera acollida i en l’atenció prèvia a la denúncia.
Les formes més habituals de violència institucional detectades són la dilatació dels processos judicials i la revictimització que comporten (84,4%), la negligència o desinformació durant la denúncia (77,8%), les actituds culpabilitzadores o l’abús verbal per part de professionals (68,9%) i la manca de coordinació entre serveis (62,2%).
Factors de risc i impacte en les dones
El gènere, el país d’origen, el color de pell o fenotip i la pertinença al col·lectiu LGTBI+ són els factors que més influeixen en el risc de patir violència institucional. Aquestes dades confirmen que els eixos estructurals de desigualtat —masclisme, racisme i xenofòbia— continuen travessant l’acció institucional.
L’impacte en les dones és profund: desconfiança cap a les institucions (97,8%), retraumatització (93,3%), augment del malestar emocional (91,1%), abandonament de processos judicials o terapèutics (80%) i aïllament social (75,6%). Les professionals també assenyalen conseqüències greus com l’autoculpabilització, les autolesions o la normalització de la violència.
Una resposta institucional que condiciona la recuperació
Gairebé la totalitat de les professionals (97,8%) considera que la manera com responen les institucions influeix de manera determinant en el procés de recuperació de les dones supervivents. Tot i que molts serveis generen espais percebuts com a segurs, la protecció efectiva dels drets no sempre està garantida.
Propostes urgents de transformació
Les participants reclamen un canvi estructural profund. Entre les principals propostes destaquen:
- Creació d’unitats especialitzades d’atenció 24/7
- Protocols d’atenció actualitzats i d’aplicació obligatòria
- Formació feminista, interseccional i continuada per a tots els professionals
- Coordinació real entre serveis i institucions
- Simplificació i agilització dels processos judicials
- Mecanismes clars de denúncia de la violència institucional
- Espais d’atenció segurs, accessibles i no revictimitzadors
Els resultats de l’enquesta confirmen una realitat coneguda però sovint silenciada: la violència institucional no és una excepció, sinó una pràctica sistèmica que agreuja el trauma i vulnera drets. Afrontar-la exigeix revisar de manera valenta les estructures, les pràctiques i els rols de poder, posant al centre la protecció, la reparació i l’autonomia de les dones.
Comments are closed