Des d’Àmbit Prevenció hem realitzat una enquesta per xarxes socials fent referència a la pressió estètica vers les dones en diferents moments vitals i quins son els tipus de pressió estètica més habituals.
S’ha observat que un 36% de les persones que han realitzat l’enquesta van començar a sentir la pressió estètica als 12-13 anys, durant l’adolescència, un període vital on es desenvolupa la nostra identitat, autoconcepte i la nostra autoestima, on aprenem a relacionar-nos i una etapa on es dona molta importància al nostre físic. Rebre aquesta pressió estètica justament quan s’està desenvolupant la nostra identitat, autoestima i la nostra manera de relacionar-nos amb els nostres iguals, no pot ser casualitat, si no tenim una bona valoració física és més fàcil que desenvolupem emocions negatives cap a nosaltres mateixes. Just en aquesta edat és quan la pressió de grup per tenir una bellesa hegemònica és més forta.
El 62% de les persones enquestades indiquen que des d’on han rebut aquesta primera pressió estètica va ser de l’entorn familiar. Un espai que principalment és entès com un espai de cures i que pot estar contribuint, amb aquests comportaments, a una baixa autoestima, i per tant, la manera en que ens relacionem amb altres persones de l’ entorn.
Altres resultats alarmants son els vinculats amb l’àmbit sanitari i en com aquest és font de grans pressions estètiques, especialment grassòfobes, que es camuflen amb el síndrome de la bata blanca. El professional sanitari se sent lliure per exercir aquesta pressió sota el mantra de la salut física d’aquella persona. Un alarmant 57% de les persones enquestades han sigut objecte de comentaris grassòfobs durant la seva visita mèdica, vinculant-ho amb la dolència que pateixi en aquell moment la persona, culpabilitzant-la del dolor. Un 45% de les enquestades comenta que li han dit en consulta, entre 5 i 10 vegades, que li aniria bé aprimar-se.
Per finalitzar, a l’enquesta preguntàvem si la seva percepció era que al tenir un cos normatiu, en una dolència, et fan més o menys proves que si no el tens. I un 60% considera que et fan més proves amb un cos normatiu, és a dir, s’infradiagnostica a les persones que no tenen un cos normatiu i per tant impera l’aspecte físic com a factor predominant de les dolències o patiments físics, ocultant-se així altres patologies rellevants; tenim, doncs, uns resultats catastròfics per a la salut.
Al llarg de tota la vida rebem estímuls de les xarxes socials, mitjans de comunicació, amistats, família, àmbit de salut, àmbit laboral, parelles… on ens bombardegen amb pressió estètica. Per què es decideix que en un pes estàs sa i en un altre no? Ja que depenent de l’època varien aquests valors: fa 100, 50 i 20 anys els números eren sens dubte diferents. Realment el pes implica estar o no sa? Quantes interseccionalitats té la grassor?
Com a societat és important que comencem a trencar amb aquestes idees preestablertes, que no son altres que les de la persecució infinita per una bellesa hegemònica que mai arriba, i mentrestrant, tu dediques cos, ànima i butxaca en aconseguir-la i no dediques tots aquests esforços en altres coses. I fins que no t’adones de tot això, les empreses s’han enriquit venent-te cremes que no fan el que prometen, sobres per aprimar-te que no t’aprimen, mil dietes que no fan res i milers de quotes de gimnàs que no hi has anat per la por a seguir tenint aquesta pressió estètica.
És hora d’entendre que tots els cossos son vàlids i bonics tal i com son.
Amb el suport del Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona. Àrea de Feminismes i Igualtat Gerència de Serveis d’Igualtat i Ciutadania.
Comments are closed