Montjuïc és un dels espais més singulars de Barcelona. La seva història, la seva configuració urbana i la diversitat de persones que hi conviuen han convertit la muntanya en un territori on sovint es fan visibles algunes de les transformacions socials que viu la ciutat.
Per a moltes persones és un espai de lleure, esport i trobada. Per a d’altres, ha estat històricament un lloc de socialització vinculat al col·lectiu LGTBIQ+, incloent-hi espais de cruising i altres formes de relació afectiva i sexual. Al llarg del temps, també ha acollit diverses realitats socials, com situacions de vulnerabilitat, assentaments temporals, sensellarisme, consum de drogues i altres circumstàncies sovint invisibilitzades, que formen part de la seva complexitat i diversitat social.
Durant els darrers anys, els equips de la Fundació Àmbit Prevenció han anat coincidint amb aquestes realitats en el marc de les seves intervencions comunitàries. Especialment a partir de la pandèmia de la COVID-19, la presència continuada al territori va permetre observar diferents canvis i transformacions que afectaven la muntanya i les persones que hi transitaven o hi desenvolupaven part de la seva vida quotidiana.
En aquells moments, igual que en altres punts de la ciutat, van aparèixer noves situacions d’exclusió residencial, assentaments temporals i necessitats socials emergents. Algunes d’aquestes situacions van requerir actuacions de proximitat, coordinacions amb diferents recursos i un seguiment comunitari sostingut en el temps.
A mesura que avançaven els anys, les observacions realitzades pels equips comunitaris van anar mostrant una realitat complexa i canviant. Les persones presents a Montjuïc no responien a un únic perfil ni a una única necessitat. Convivien situacions relacionades amb el consum de drogues, el sensellarisme, les migracions, la precarietat econòmica, les pràctiques sexuals en espais oberts i altres formes de vulnerabilitat social.
Aquesta diversitat coincideix amb el que descriuen diferents estudis desenvolupats a Catalunya i a escala internacional sobre els contextos de consum sexualitzat i chemsex. Les investigacions realitzades durant els darrers anys han posat de manifest que aquests fenòmens no poden entendre’s exclusivament des de la perspectiva del risc o del consum de substàncies. També estan relacionats amb processos de socialització, construcció identitària, recerca de pertinença, experiències d’estigma o dificultats emocionals i socials que travessen les trajectòries de moltes persones.
Des d’aquesta mirada, les intervencions comunitàries han anat evolucionant progressivament cap a models que combinen la reducció de danys, la salut sexual, la salut mental, la promoció dels drets i el treball de proximitat. Tant els documents elaborats pel Ministeri de Sanitat com les recomanacions de la Generalitat de Catalunya i diferents organismes europeus coincideixen a destacar la importància d’aquestes aproximacions integrals.
Com a part de les estratègies de detecció de necessitats emergents que la Fundació Àmbit Prevenció desenvolupa en diferents territoris, durant l’any 2025 es va realitzar una prospecció específica a Montjuïc a través del seu equip especialitzat en prospecció de zones. Aquesta actuació tenia com a objectiu aprofundir en el coneixement de les dinàmiques presents al territori, contrastar les observacions recollides pels equips comunitaris al llarg dels anys i identificar possibles línies de desenvolupament futures.
La prospecció desenvolupada el 2025 no representava un punt de partida, sinó una oportunitat per sistematitzar i aprofundir en un coneixement que s’havia anat construint progressivament a través de les observacions, els registres i les intervencions realitzades pels diferents equips comunitaris durant els anys anteriors. Aquest treball va permetre ordenar informacions disperses, identificar tendències i aprofundir en l’anàlisi de les necessitats detectades.
Algunes de les conclusions coincidien amb observacions que ja havien anat apareixent en els diferents registres de camp: la necessitat de reforçar les estratègies de proximitat, mantenir una presència continuada al territori i millorar la coordinació entre els diferents recursos implicats. Les conclusions obtingudes a través d’aquesta prospecció, juntament amb el coneixement acumulat pels equips comunitaris i les observacions desenvolupades posteriorment, van contribuir a consolidar una lectura compartida sobre les necessitats existents i la conveniència de reforçar la presència comunitària a la zona.
Posteriorment, diferents actuacions complementàries van aportar noves dades i van contribuir a ampliar la comprensió d’una realitat que continuava evolucionant. Progressivament, es va anar fent evident la conveniència de disposar d’una dedicació més gran al territori, no només per les situacions relacionades amb els consums, sinó també per la complexitat social i comunitària que caracteritza aquest espai de la ciutat.
En aquest sentit, la incorporació d’un equip amb una dedicació més específica a Montjuïc el gener de 2026 pot entendre’s com l’evolució natural d’un procés construït a partir de la presència comunitària sostinguda, les accions de reducció de danys desenvolupades al territori i les diferents prospeccions impulsades per la Fundació per comprendre millor les realitats presents a la zona.
Tanmateix, limitar la mirada sobre Montjuïc als consums o als contextos sexualitzats seria una simplificació de la realitat. Una de les principals lliçons que ens ha deixat aquest recorregut és que la muntanya reflecteix moltes de les desigualtats presents a la ciutat. Les transformacions urbanes, la manca d’habitatge assequible, la precarietat econòmica i les dificultats d’accés a determinats drets també formen part de les històries que es troben en aquest espai.
Sovint les ciutats tendeixen a desplaçar les situacions de vulnerabilitat d’un lloc a un altre. Però els problemes no desapareixen quan deixen de ser visibles. Les persones continuen existint, amb les seves necessitats, les seves dificultats i també les seves capacitats.
Aquesta complexitat també implica que moltes de les persones presents al territori es troben exposades a diferents formes de violència i vulnerabilitat. No només les relacionades amb les seves pròpies circumstàncies personals o amb les dinàmiques que es desenvolupen a l’espai públic, sinó també amb les tensions que sovint es produeixen quan conviuen diferents interessos, usos i maneres d’entendre la ciutat.
Les persones en situació de pobresa, sensellarisme o exclusió social acostumen a estar sotmeses a més pressió i a una exposició constant a processos de control, desplaçament i conflictivitat que poden dificultar encara més les seves possibilitats d’estabilització i accés a drets. Aquesta realitat reforça la necessitat de desenvolupar intervencions capaces de generar espais de confiança, escolta i acompanyament, especialment per a aquelles persones que acumulen trajectòries marcades per l’estigma, la discriminació o experiències prèvies de violència institucional i social.
Aquesta reflexió connecta amb el concepte d’aporofòbia, que descriu el rebuig o la incomoditat davant la pobresa i les persones que la pateixen. En un context social cada vegada més marcat per les desigualtats, potser és pertinent preguntar-nos fins a quin punt estem preparats per conviure amb aquestes realitats i assumir-les com una responsabilitat col·lectiva.
L’experiència acumulada durant aquests anys ens recorda que les intervencions més transformadores no són necessàriament les que aconsegueixen desplaçar les dificultats fora de la nostra mirada, sinó aquelles que contribueixen a generar vincles, comunitat i oportunitats d’acompanyament.
Montjuïc continua sent un espai en transformació. Un territori on conflueixen realitats molt diverses i que ens recorda la importància de mantenir una mirada oberta, propera i respectuosa davant la complexitat social. Comprendre aquesta realitat, escoltar les persones que la viuen i construir respostes compartides continua sent un dels principals reptes per a totes les organitzacions, institucions i comunitats que formen part de la ciutat.
Des de la Fundació Àmbit Prevenció continuarem contribuint a aquest procés des de la reducció de danys, el treball comunitari i la defensa dels drets de les persones, amb el convenciment que la salut, la inclusió i la dignitat es construeixen sempre des de la proximitat.
Autor: Eusebio Expósito, Direcció de l’àrea de Reducció de Danys d’Àmbit Prevenció
Comments are closed