El 31 d’agost és el Dia Internacional de la prevenció de la sobredosi i ens vam sumar a les diferents activitats que es van organitzar des de Catnpud i Metzineres. Vam sortir al carrer per alçar la nostra veu contra la sobredosi, trencar estigmes i recordar totes aquelles persones que van perdre la vida a causa de la sobredosi.
A la plaça Emili Vendrell del Raval ens vam reunir en un acte conjunt en memòria de les víctimes de la guerra contra les drogues, i per exigir polítiques que acompanyin a les persones usuàries de drogues.
L’equip d’Àmbit Prevenció, a més del suport a l’acte del 31 d’agost, hem fet aquest manifest en defensa dels drets de les persones usuàries de drogues:
“Una sobredosi mai no és innocent. No és un fet aïllat i gratuït que depèn de l’atzar i del que responsabilitzem la seva víctima i les decisions que ha pres, com si fóssim lliures. No ho som. En un sistema social com el nostre, milions de persones es veuen empeses cada dia a fer un ús de les drogues desinformat, temerari, perseguit… Un mal ús amb uns efectes que, molt sovint, contradiuen l’expectativa. La sobredosi només és un d’ells. Un de tants despropòsits induïts pel prohibicionisme. Però, si bé és cert que les polítiques prohibicionistes han escrit la història oficial, també ho és que les persones que usem drogues hem estat presents a cada un dels seus capítols. A les notes a peu de pàgina, a les citacions, amagats dins un parèntesi. Sempre als marges però sempre presents. Tant és així que, d’ençà que tenim proves de la nostra existència, tenim proves del nostre ús de drogues. Sempre ho hem fet i, mentre coexisteixin la humanitat i les drogues, sempre ho farem. Pot perfectament ser un tema de debat i se’n pot parlar llargament des de qualsevol punt de vista però no és una teoria: és un fet.
Si tenim en compte aquesta premissa tan senzilla: que la diversitat humana, entre moltíssimes altres coses, també fuma, beu, esnifa o es xuta, no ens serà difícil entendre que cada sobredosi és una representació absoluta de la hipocresia sistèmica. Una mort o una situació desagradable que serien evitables si no fos pels tabús creats pel poder i les normatives amb que tots hem de pactar però que serveixen només a qui les dicta. A qui ens les dicta. Totes les condicions que possibiliten una sobredosi són causes directes de la clandestinitat: deliberades i premeditadament imposades a la gent per castigar-nos… per castigar el nostre ús de drogues. Per la nostra gent més vulnerable i pels nostres moments més vulnerables la sobredosi representa la pena de mort d’un sistema irracional i mesquí. Una pena de mort extrajudicial, amagada, criminalitzada i fins i tot alguns creuran que merescuda, però una pena de mort al capdavall. Un acte de sadisme entre humans.
Per nosaltres, les treballadores i els treballadors dels CAS, de les Sales de Consum Assistit, dels Centres de Reducció de Danys… confrontar aquest sadisme és una qüestió de principis. Ho fem en tant que classe treballadora lluitant pels nostres drets i ho fem, de manera especial, assumint el relleu d’una lluita que ens precedeix i de la que som fervents militants. La lluita contra les sobredosis. Combatent la sobredosi sense treva estem combatent el prohibicionisme d’aquest món i la seva pena de mort vetllada. Mentre existim serem aquí plantant-li cara perquè, entre la nostra gent i el mercantilisme lucratiu, nosaltres tenim molt clar a qui triem. Mentre el prohibicionisme segueixi vulnerant drets nosaltres seguirem sent els sentinelles d’aquests drets. En guàrdia i amatents. Per amor a la nostra gent. Per amor a la gent”.
Comments are closed